No és demanar massa, una societat on tots siguem iguals, amb els mateixos drets i els mateixos deures, on no hi hagi privilegis per un pocs, ni per uns molts, on ningú vulgui pretendre ser més que els altres, on tots treballin pel bé comú, i no per ell sòl, ignorant els altres, intentant fer creure que són més que els altres.
Que les empreses mirin no sols els beneficis, que també mirin pels seus treballadors, i cuidin del seu ben estar, que siguin un bé comú, i no sols una manera d'enriquir-se a costa d'esprémer la plantilla. Que produeixin per millorar el ben estar de tots, i cobrir les necessitats de tots, el curiós és que utilitzen aquest missatge als seus anuncis per a convèncer-mos per vendre els seus productes, però no és real, cal que ho sigui, de bon de veres.
Sempre ens han imposat un sistema on uns són rics i altres són pobres, abans de la crisi hi havia certa estabilitat enganyosa amb aquest sistema, una bona quantitat de població ocupada, amb un sou més raonable que el d'ara, i una explotació menys dura, però ara, les coses s'han girat molt, sous molt baixos, que ni amb la suposada recuperació pugen, i una explotació més enllà dels límits suportables. Cobrar i cotitzar per quatre hores i t'exigeixen que en facis 8 o 12, i sou de misèria, o ens tenen sense feina i ens neguen el subsidi o qualsevol altre ajuda per sobreviure, s'obliden que qualsevol sistema ha de garantir el dret a la vida i la subsistència de tots.
Qualque dia entendran que si els treballadors estan satisfets, rendeixen i es comprometen més, tots i guanyam, i si estan maltractats o explotats no poden rendir, és una qüestió de principis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada