Informe: Situació de les persones majors de 45 anys en el mercat laboral de les Illes Balears

Autor: Rafael Borràs Ensenyat  -  Palma, març 2017

Introducció:

L'Associació de Majors Aturats per l'Ocupació de Balears (AMPEB) presenta aquest primer informe sobre LA SITUACIÓ DE LES PERSONES MAJORS DE 45 ANYS EN EL MERCAT LABORAL DE LES ILLES BALEARS amb l'objectiu de denunciar que, malgrat les grans xifres del mercat laboral de Balears reflecteixin una millorança quantitativa quant al nombre de població ocupada, i al descens de la població aturada, per al col·lectiu de persones majors de 45 anys aquesta millora és molt insuficient. 

Cal tenir en compte que el creixement de l’ “atur desanimat”, és a dir d'aquelles persones que no es declaren “desocupades” -i per descomptat no figuren inscrites en l'atur registrat- perquè estan fartes de cercar ocupació sense trobar-ne, i no tenen cap prestació per desocupació, és molt important entre les persones majors de 45 anys. A més, aquest col·lectiu sofreix una gran precarietat laboral, i una especial baixa taxa de protecció per desocupació, al mateix temps que està molt afectat per casos d'ocupació irregular, o, dit d'una altra manera, és especialment víctima de l'economia submergida. Com hem volgut donar una certa perspectiva a l'anàlisi, presentam l'evolució de les dades per al període 2007-2016. 

Però, amb aquest informe, des d'AMPEB no ens limitam a descriure la mala situació del mercat laboral per al col·lectiu que representam. En la part final del document presentam un llistat de propostes orientades a canviar cap a millor aquesta situació. 

Acabam aquesta introducció amb una nota metodològica: La font de les dades incloses en aquest informe és, excepte en el cas del gràfic 10, l'explotació que l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) fa de l'Enquesta de Població Activa (EPA-INE). D'altra banda val dir que, també excepte en el cas del gràfic 10, aquestes dades s'exposen en termes de mitjanes anuals.

1.- La Població Activa 

La Població Activa són aquelles persones de 16 o més anys que fan feina remunerada, o estan disponibles i en condicions d'incorporar-se al mercat laboral. Se subdivideixen en ocupats i aturats. En el gràfic 1 podem observar l'evolució creixent en el decenni analitzat d’aquesta població entre les persones majors de 45 anys. 

Gràfic 1

L'augment, d'un 45% entre 2007 i 2016, és prou important, i, molt probablement, és conseqüència de dos fenòmens: 1.- Un augment vegetatiu de la població activa, és a dir, sigui població ocupada o aturada, la gent compleix anys sense poder prescindir d’un treball remunerat o de cercar-lo. 2.- En els primers anys de la crisi es va destruir molta ocupació masculina lligada al sector immobiliari (construcció i  empreses auxiliars) la qual cosa va fer que creixés la necessitat d’incorporació al mercat de treball de les dones. Això pot explicar que en els deu anys analitzats la població activa femenina de més de 45 anys haguí crescut un 67,9%, enfront d’un comparativament modest 29,7% en el cas de la masculina. 

El gràfic següent ens mostra l’evolució de la taxa d’activitat. Tot i que l’EPA no calcula una taxa global pel col·lectiu de persones majors de 45 anys (per això, es presenta la taxa pels dos grups d’edat pels que si es calcula), es pot afirmar que l’increment supera el 5%, ja que l’increment  per ambdós grups d’edat està entorn del 5,3%.

Gràfic 2

Amb les dades del gràfic 3 es palesa que la Població Activa major de 45 anys té un grau de formació acadèmica acceptable. Val a dir que, en termes percentuals, el 56% té un nivell acadèmic d’ensenyança secundària de segona etapa i superior, i el 29,3% tenen estudis superiors.

Gràfic 3

2.- La població ocupada 

Quan es parla de població ocupada ens referim a la població activa que, durant la setmana en la qual s'ha fet l'enquesta, ha estat treballant durant almenys una hora a canvi d'una retribució econòmica o en espècies, o els qui, tenint treball, han estat temporalment absents del mateix per malaltia, vacances, etcètera. Per tant, s'ha de tenir en compte que, en molts casos, ser una persona ocupada és equivalent a ser una persona subocupada.

És a dir, d'acord amb aquests criteris metodològics, les dades disponibles, i reflectides en els gràfics següents, no permeten incorporar l'evolució del fenomen dels treballadors i treballadores pobres, ni de quines són les llars amb una intensitat i qualitat de treball remunerat que permeti a les famílies superar les carències més elementals. 

En tot cas, en el gràfic 4 es reflecteix un molt intens augment (d’un 36,7%) de la població ocupada major de 45 anys des del 2007 al 2016. De fet, l’any passat es registrà el nombre més gran d'ocupats i ocupades d'aquesta franja d’edat en el decenni analitzat. Això només s'explica per l'extensió i agreujament de la precarietat laboral, és a dir, aquesta estimació de la població ocupada, més que un augment real de l’ocupació, el que ens està indicant és un “repartiment” dels mateixos llocs de treball, mitjançant una preocupant tendencia a l’alça de l’ocupació temporal de curta i molt curta durada, i de l’ocupació a temps parcial.

Gràfic 4

Justament, aquest augment de l’ocupació a temps parcial -que és un factor essencial de la pobresa laboral- explicaria que, mentre l’ocupació masculina ha registrat un augment d’un +21,8%, la variació de l’ocupació femenina s’ha situat en un +59%. Cal recordar que tots els indicadors disponibles demostren que la parcialitat en l’ocupació és molt majoritàriament femenina i, alhora, no desitjada. 

Igual que s’ha fet amb les dades de Població Activa, en el gràfic 5 es pot observar l’evolució de la Taxa d’Ocupació en els dos grups d’edats dels que es disposen les dades. No obstant això, un càlcul raonable és que l’increment mitjà de la taxa d’activitat del col·lectiu de persones majors de 45 anys es situa entorn  d’un 2,8%. Sens dubte, és un modest increment a costa d’un generós augment de la precarietat laboral. 

Gràfic 5

Tot i que, com s’explicarà a l’apartat següent referit a la Població Assalariada, només es disposi de dades  per a la població major de 55 anys, és importat observar el gràfic 6, que explica un dels fenòmens de la precarietat laboral: La tendència creixent d’aquesta categoria d’ocupats i ocupades que inclou els anomenats falsos autònoms (legals i il·legals). 

Gràfic 6

3.- La població assalariada 

Com la Població Ocupada se subdivideixen en treballadors/es per compte propi (ocupadors, empresaris sense assalariats i treballadors independents) i assalariats (públics o privats), paga la pena observar els tres gràfics següents. Malauradament l’EPA no permet oferir dades del col·lectiu global de persones majors de 45 anys, i només podem fer esment a la situació de les persones majors de 55 anys. Tot i així, aquestes xifres són prou il·lustratives de les tendències de l’evolució de la població assalariada.

El gràfic 6 mostra que, en el decenni analitzat, les persones assalariades majors de 55 anys han registrat un augment del 55,4%.

Gràfic 7

El gràfic següent és molt important: Reflexa que és el sector públic el que té un major creixement de persones assalariades majors de 55 anys. Concretament del 146,4%, enfront del 39,4% del sector privat. Una conclusió evident és que el sector públic reté molta més població assalariada d'aquesta edat que el sector privat.

Gràfic 8

4.- La població aturada

Cal advertir que l’EPA defineix a la població aturada com “les persones de 16 o més anys que durant la setmana de referència han estat sense treball, disponibles per treballar i cercant activament ocupació. Es considera que una persona cerca ocupació de forma activa si: a) Ha estat en contacte amb una oficina pública d'ocupació amb la finalitat de trobar treball. b) Ha estat en contacte amb una oficina privada (oficina d'ocupació temporal, empresa especialitzada en contractació, etc.) amb la finalitat de trobar treball. c) Ha enviat una candidatura directament als ocupadors. d) Ha indagat a través de relacions personals, per mediació de sindicats, etc. e) S'ha anunciat o ha respost a anuncis de periòdics. f) Ha estudiat ofertes d'ocupació. g) Ha participat en una prova, concurs o entrevista, en el marc d'un procediment de contractació. h) Ha estat buscant terrenys o locals. i) Ha realitzat gestions per obtenir permisos, llicències o recursos financers” (Definició de l’INE).

Malgrat aquestes exigències, molt més difícils de complir per la prolongació de la crisi, i, per tant, sense computar “l’atur desanimat”, tal com es mostra al gràfic següent, l’any passat la població aturada major de 45 anys havia augmentat un 228% en relació a abans de la crisi (2007). Aquest creixement és superior pels homes (232%) que per a les dones (221%). Sens dubte, la destrucció d’ocupació de l’inici de la crisi, que va ser majoritàriament masculina, encara ara manté els seus efectes entre les persones més grans.

Gràfic 9

4.- La taxa de cobertura de la prestació per desocupació

Aquesta taxa es refereix al percentatge de la Població Aturada que cobra alguna prestació per  desocupació, estimat per l’EPA. 

En aquest apartat empram les dades incloses en els estudis realitzats pel Tècnic d’Ocupació Enrique Negueruela Cortés, referits al tercer trímestre de l’any. Hem elegit aquest trimestre perquè és l’època de major activitat econòmica i laboral i, per tant, té major interès saber quantes persones passen l’estiu en atur i sense cap prestació.

El gràfic 10 reflecteix la clara tendència a la baixa d’aquest percentatge en els darrers anys. 

Gràfic 10

El gran daltabaix que es produeix l’any 2014 es dóna com a conseqüència de les retallades en els subsidis que es varen dur a terme durant l’any 2013. Cal recordar que es va eliminar el subsidi extraordinari per a persones aturades majors de 45 anys, i que el subsidi ordinari per a persones aturades majors de 52 anys va passar a ser per a majors de 55 anys, i es varen endurir les condicions d’accés (tenir en compte, per accedir-hi, els ingressos de tota la unitat familiar i no sols la de la persona aturada, i obligar a accedir a la jubilació a la primera edat possible, eliminant la possibilitat  d’esperar fins a complir els 65 anys).

Tot plegat ha provocat que la taxa de protecció per desocupació del col·lectiu de persones majors de 45 anys hagi abaixat gairebé un 10% en el darrer sexenni. 

5.- Propostes per a canviar cap a millor la situació descrita:

1. S'ha de posar fi de debò a qualsevol discriminació -directa o indirecta-  per edat a la contractació. En aquest sentit, és fonamental avançar cap al “'currículum cec”, és a dir, que no s'hagi d'incloure l'edat, el sexe, la fotografia o la signatura.
2. És fonamental recuperar els subsidis retallats en 2013.
3. Urgeix concretar més i millors Polítiques Actives d'Ocupació específiques per al col·lectiu de persones aturades majors de 45 anys.
4. Les “Clàusules Socials” per a les contractes públiques han de garantir la no discriminació per edat, i, alhora, han de puntuar el compromís de contractació efectiva de persones desocupades majors de 45 anys.
5. Ha d'afavorir-se l'accés a l'ocupació pública de persones majors de 45 anys en situació de desocupació. Concretament proposam: a) Que en totes les ofertes públiques de treball (CAIB, Consells, ajuntaments, i organismes depenents) es doni aquest col·lectiu una puntuació extra a les bases de les convocatòries. b) Que estiguin exemptes del pagament de quotes per inscriure's a aquestes convocatòries d’ofertes públiques de treball.
6. Eliminar el requisit de “càrregues familiars” per tenir dret a determinats subsidis i ajudes en cas de desocupació.
7. Alhora que denunciem que els acords que determinades associacions empresarials han signat amb AMPEB han tingut nuls resultats, exigim un major compromís empresarial real en la contractació de persones majors de 45 anys.
8. Sol·licitam que s'intensifiquin les campanyes de lluita contra la precarietat i l'explotació laboral, i que es presti especial atenció a la precarització que suposa el fet d'haver d'acceptar un treball com a “fals autònom”.